divendres, 9 d’agost de 2019

Ara que estem a l'agost i venen festes majors recordeu: No és no!

La setmana passada vam entrar al mes d'agost i, amb ell, al mes on es concentren la majoria de les festes majors dels pobles de les Terres de l'Ebre i tot Catalunya. Dies en què la gent omple els carrers dels seus pobles per xalar.

Ara venen uns dies de molta festa nocturna en què la gent surt a fer unes copes amb els seus amics, alguns més que altres, alguns després de fer sopar amb la colla i altres directes des de casa, però tothom surt amb un sol objectiu, xalar, xalar molt i riure amb els amics. Lo problema arriba quan una persona o un grup de gent vol xalar a canvi de què altra gent passi una mala estona o se'ls generi un trauma.

El problema de la festa ve quan una persona o un grup d'amics assetgen noies, les agredeixen, forcegen o aconsegueixen violar perquè creuen que pel simple fet de ser homes ho poden fer i que l'excusa de l'alcohol els cobrirà, i no: l'alcohol no és excusa! Quan una persona et diu que "no" a la primera perds el dret a seguir intentant lligar amb ella perquè ja t'ha dit que no i si segueixes l'únic que aconsegueixes és incomodar-la, violentar-la i fer que se senti assetjada i fent això fas que ella deixi de xalar.

Lo pitjor és quan no es queda aquí, lo gran problema és quan es passa de les paraules als fets, d'incomodar amb paraules a seguir-la, forcejar amb ella o anar més enllà. Si ella ha decidit que no vol res amb tu, qui et penses que ets tu per decidir que ella sí que vol? Amb un sol NO ja n'hi ha prou, si ho intentes mil vegades però a la primera ja t'ha dit que no ja està, deixa-ho anar, no vol, no ets ningú per incomodar-la o obligar-la a fer allò que no vol.

En realitat pareix simple, no? És tan fàcil com escoltar i respectar a l'altra persona igual que a tu t'agrada que t'escoltin i et respectin.

Creure el NO que et diuen quan t'insinues és tan fàcil com fer cas de qualsevol altre NO, com los que et pots trobar a casa, a la faena o a classe.

Desgraciadament no tothom ho entén i ho veu tan simple, lamentablement veiem contínuament als mitjans de comunicació locals i nacionals casos d'agressions masclistes i/o violacions que passen durant les nits de festes de discoteca o de festa major.

Això és molt preocupant, perquè tot i les campanyes de sensibilització de les entitats feministes i institucions mos seguim trobant contínuament amb casos als mitjans de joves que abusen de companyes d'institut o de noies que es troben a les festes o pels carrers. És molt preocupant perquè cada cop ho fan nois més joves, és molt preocupant perquè com hem vist en més d'un cas la justícia no funciona com hauria de funcionar.

Per això són necessaris los punts liles a les festes majors, als concerts i a tot arreu, per prevenir els abusos sexuals conscienciant la gent (no només per dir que no s'ha de fer, també de què ajudin a evitar agressions i violacions si es creuen amb algun cas). També són molt importants per denunciar les agressions i acompanyar a les víctimes durant el mal tràngol i la denuncia. Per això estic molt content de que tots els ajuntaments i entitats que este estiu estan implantant i implantaran punts liles a les festes i concerts de l'estiu.

Perquè gràcies a les voluntàries que ara instal·len los punts liles al territori arribarà el dia que no caldrà tenir-ne més perquè tots els homes entendrem que hi ha límits que no s'han de passar mai. Que tothom s'ho vol passar bé rient amb els amics però també per respectar als altres i entendre que només SÍ vol dir SÍ, qualsevol altra cosa és un NO rotund.

Este dia arribarà, arribarem a un dia que serà un 25 de novembre continu i no caldran més punts liles ni més dies internacionals per l'eliminació de la violència contra les dones.

Així que recordeu, si durant les festes majors i qualsevol altre dia voleu lligar, ho podeu intentar, clar, però si us diuen que NO, és que no volen res. Deixeu de molestar i seguiu amb els amics xarrant, rient i bevent perquè NOMÉS SÍ VOL DIR SÍ!

dimecres, 10 de juliol de 2019

Fem rebrotar la Ribera d'Ebre

El passat diumenge a la nit els bombers de la Generalitat van donar per controlat l'incendi forestal que des del dimecres passat crema el nord de la Ribera d'Ebre.

La desgràcia dels incendis va tornar a sacsar la Ribera d'Ebre, aquest cop al nord. El dimecres va començar un incendi entre la Torre de l'Espanyol i Vinebre que ha afectat diversos pobles de la Ribera i el Segrià, arribant al punt d'haver de confinar pobles sencers pel fum i les cendres, d'evacuar més de cinquanta veïns o preparar un poble per una possible evacuació al veure les flames arribant al nucli urbà del municipi.

Per sort, gràcies a la feina dels bombers i dels pagesos de la zona el foc no ha arribat a cap poble i s'ha acabat controlant. Els pagesos van ajudar mullant a les zones on encara no havia arribat el foc mentre els bombers lluitaven contra el foc per terra i aire. La gran faena valenta i indispensable dels bombers ha acabat apagant un dels pitjors incendis dels últims 20 anys a Catalunya, gràcies a ells un incendi que es preveia que arribaria a les 20 mil hectàrees no ha arribat a les 10 mil.

Però per desgràcia quan passen desastres sempre hi ha qui s'aprofita per riu dels que pateixen, ja sigui per fer la gracia o per aprofitar el foc per insultar a Catalunya o l’independentisme.

Estos dies hem vist comentaris a les xarxes de gent rient-se de Catalunya perquè la Unitat Militar d'Emergències de l'exèrcit espanyol ha vingut a ajudar a apagar el foc de la Ribera d’Ebre. I sincerament, només faltaria que no vinguessin, per això estan i per això els impostos de tots els catalans (vulguem o no) també van a parar a l'exèrcit espanyol.

Dit això, la meua opinió personal de pacifista em fa seguir pensat que els exèrcits han de deixar d'existir. Els exèrcits són cossos militats pagats pels governs estatals per ocupar altres estats per afavorir les grans empreses i regalar-los-hi la matèria primera dels estats més «dèbils». És cert que també van a altres països a fer ajuda humanitària, moltes vegades després d'haver passat una guerra per la zona. Mos hauriem de preguntar si aquesta ajuda humanitària és per netejar la cara de les ocupacions militars o per convenciment humanitari -veient el que està fent europa a la Mediterrania i Estats Units a la frontera amb Mexic és evident que és per netejar la cara-.

És cert que hi ha unitats per ajudar els bombers a apagar els incendis, però també és cert que si no existissin, potser, els diners dels exèrcits els podríem dedicar als bombers per tenir més unitats arreu del territori i dotar-los de més i millors recursos. Però això és una simple opinió que es pot compartir o no.

Dit tot això, ara, a la Ribera d'Ebre no mos toca plorar o enfadar-mos, ja portem molts dies plorant per la nostra terra, els nostres camps i les nostres granges. Ara toca treballar per tornar a somriure, toca ser solidari amb qui ho ha perdut tot (o quasi tot) com ho hem sigut amb els bombers i les persones desallotjades per les flames. Si hem estat uns dies recollint menjar i beure per ells, ara, toca ajudar a aixecar les granges cremades i ajudar a omplir-les, ara toca ajudar a les entitats de la Ribera d'Ebre, com el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), els ajuntaments afectats i al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre a replantar la zona i recuperar el seu verd i el nostre somriure lo abans possible.

Per això són necessàries iniciatives voluntàries com la dels ramaders de Catalunya que han donat bestiar a qui l'ha perdut, campanyes de micromecenatge per poder pagar el transport o iniciatives com Rebrotarem la Ribera d'Ebre per mirar de coordinar els donatius.

Qualsevol ajuda, qualsevol iniciativa solidària, sempre coordinada amb el CERE i les institucions afectades, és necessària, imprescindible i serà molt benvinguda.

Lo diumenge passat a la tarde la Núria Caro i jo vam fer públic que donaríem el 50% dels drets d'autors del llibre «Generació #LoRiuÉsVida» a la recuperació dels espais cremats. I aprofitant tot això vull acabar l'article animant a tots i totes a aportar el vostre granet de sorra per recuperar este racó molt desconegut del sud de Catalunya, un racó que no és el més fotografiat de Catalunya però que tenia – i tindrà- el mateix encant que qualsevol altre espai natural del nostre planeta.

I mentre fem rebrotar la Ribera d'Ebre haurem de fer autocrítica com a país i reflexionar sobre quin país i quin govern volem. Volem un país amb les zones rurals despoblades, i per tant, que cada cop els boscos estiguen pitjor i sigui menys difícil apagar incendis? Volem uns governs ambientofòbics que només mirin pels interessos de les empreses i no es preocupin pel canvi climàtic, un dels pitjors enemics dels bombers per apagar un incendi, ja que amb el canvi climàtic les temperatures són més altes i els camps més secs? Volem uns governs que no inverteixen lo suficient en bombers o polítiques forestals?

La societat ha de fer-se estes preguntes i els governs locals, català i espanyol han de donar resposta a les demandes de la societat i començar a fer polítiques reals contra el canvi climàtic, el despoblament i per millorar els boscos.

dilluns, 10 de juny de 2019

Mosca negra: un símptoma del maltractament al riu

Fa molts anys que per les notícies i les xarxes socials sentim a parlar molt de la mosca negra. Este any s'està visualitzant molt el problema de la mosca negra per les denúncies dels pagesos i ramaders que treballen als pobles per on passa l'Ebre.

La mosca negra, com moltes de les plagues que contínuament veiem per televisió són símptomes del maltractament que està patint el planeta i l'entorn natural per part de l'ésser humà.

En el cas del riu Ebre el maltractament és molt evident, i la mosca és una causa més, ja fa anys que l'aigua baixa massa "neta", amb això el que vull dir és que l'aigua baixa massa cristal·lina i abans dels pantans i dels embassaments no era cristal·lina, era més marro gràcies als sediments que arrossegava fins al Delta de l'Ebre. Tot i les preses l'aigua seguia baixant poc cristal·lina per les aigües urbanes que es llançaven al riu sense passar per les depuradores, fins que (per sort) es van construir les depuradores i vam començar a tornar l'aigua al riu com l'havíem agafat.

Però els darrers 20 anys l'aigua cada dia ha baixat més lenta i més cristal·lina, gràcies a les preses i embassaments gestionats per les elèctriques amb el vistiplau de l'Estat espanyol i la CHE que només busquen diners sense importar l'impacte que tenen les seves accions sobre l'entorn natural i les persones que vivim al territori.

I tot això per què ho dic?, us preguntareu. Ho dic perquè el principal problema que té el riu Ebre és que baixa massa net, massa cristal·lí.

Al baixar sense sediments, a part d'afavorir i accelerar la desaparició del Delta, també fa que la llum del sol, un dels principals nutrients de les plantes, arribi al fons del riu sense pràcticament cap problema alimentant així totes les algues del riu afavorint el seu creixement i la seva reproducció. Amb l'augment de les algues i del seu tamany, les mosques negres, tenen més aliment i més zones on viure i reproduir-se amb facilitat. Este és un dels principals motius pels quals la població de mosca negra ha crescut dràsticament els últims 20 anys a les Terres de l'Ebre, també, hem d'afegir la desaparició de peixos autoctons del riu Ebre a causa de les espècies invasores que també han canviat el medi menjant-se els aliments de les espècies autòctones o directament menjant-se els peixos autòctons del nostre riu.

Al mateix temps que les empreses elèctriques i la CHE guanyen diners a costa del nostre entorn i el nostre benestar veiem com la Generalitat de Catalunya s'ha de gastar milions d'euros anualment per fumigar les zones de Catalunya que estan plagades de mosca negra i així reduir la seva població. És a dir: entre tots els catalans paguem per intentar arreglar la malesa provocada per l'Ibex 35 i la CHE.

La fumigació de la Generalitat no és més que un intent de pedaç per reparar superficialment un problema que s'ha d'arreglar des de l'arrel. Ja que per molt que es fumigui el problema sempre estarà i, al damunt, contaminem el riu i afectem altres insectes, animals i plantes del riu.

La fumigació per ser efectiva s'ha de fer anualment i a temps si no, no es maten suficients exemplars i provoques que l'any següent encara tinguem més mosca negra, que és lo que ha passat enguany.

Tots recordarem l'aplicació del 155 i com va afectar en alguns dels aspectes de la nostra vida o de les institucions, entre altres coses la convocatòria de places per treballar a l'administració pública o la fumigació de la mosca negra, que a causa del 155 es va fer tard i malament. Per haver fet la fumigació del 2018 tard i malament enguany tenim més mosca negra de lo normal i per tant més picades a les persones i als animals. Els darrers dies per les xarxes s'han pogut veure fotos i vídeos d'animals de granja refregant-se per terra o contra un arbre per calmar la picor de la picada de la mosca o de cabres que no volien sortir del corral per por a les picades. Això no es pot consentir, és una vergonya que per la bona vida de l'Ibex 35 els ramaders i pagesos de les Terres de l'Ebre hagin d'aguantar diàriament picades de Mosca negra en primera persona o als seus animals, és lamentable veure com al govern de l'estat espanyol no li importa la situació de més de 180.000 persones i del sector primari del sud de Catalunya, ja que les picades de mosca negra afecta a la qualitat dels productes ramaders del territori per l'estrès que això els hi suposa als animals.

La fumigació de la Generalitat de Catalunya no pararà la mosca negra, hem de reparar el riu començant per deixar baixar més aigua i sediments, i, per desgràcia, a l'Estat este poder només el tenen les elèctriques i el govern espanyol, no la ciutadania ni la Generalitat.

dilluns, 13 de maig de 2019

Almatret i l’Ebre també han de decidir

Els favorables a l'abocador de Riba-roja apel·len a la sobirania municipal i al dret a decidir de Riba-roja sobre si el municipi vol o no l'abocador, la qual cosa trobo raonable fins i trot comparteixo una part. Estic molt a favor que la ciutadania voti que vol pel seu poble i sobretot en un projecte tan clau, com este, que pot afectar el desenvolupament del municipi i els pobles veïns.

Però sorprèn que la gent que apel·la al dret a decidir de Riba-roja no demani un referèndum, ni tan sols una consulta no vinculant, l'únic que demanen és que la gent de la comarca i el Conseller no es fiquin pel mig ni portin la contrària al seu alcalde, potser volen decidir per totes les Terres de l'Ebre qui ha de ser delegat de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l'Ebre. Davant d'un nou atac al territori és normal que la gent de la comarca i dels pobles veïns del Segrià es fiquin les mans al cap i demanin accions als seus representants polítics.

És normal que gran part de la població de la Ribera d'Ebre i del Segrià estiguin en contra de la nova agressió, som un territori agrícola que els últims anys ha apostat per un producte de qualitat que pot veure com l'abocador afecta negativament els seus camps. Els pagesos que tenen els camps a prop de l'abocador que ja trinem a Tivissa veuen com contínuament se'ls omplin els camps de plàstics. Però els plàstics no són l'únic problema, n'hi ha un de mol més greu i important: els lixiviats i el metà. Els lixiviats és el resultat de la mescla dels líquids que s'enterren als abocadors o dels productes abocats que amb el pas del temps passen d'estats sòlids a líquid en part per l'afectació dels productes líquids que s'aboquen i/o per l'aigua de la pluja, els lixiviats precipiten fins al fons del forat corrent el risc que si la capa impermeable no està ben fet o fa malbé els lixiviats es filtrin al sòl i acabin arribant al riu. La capa impermeable es pot fer malbé pels mateixos lixiviats. També, parlant del riu, s'ha de tenir en compte que l'abocador el volen ficar a una vall que desemboca al riu Ebre, això pot provocar que els plàstics que volin o que siguin arrossegats per una forta pluja fins al riu Ebre i del riu passin al mar (la majoria de plàstic que hi ha als oceans arriben així), les fortes pluges no només poden agilitzar l'arribada dels plàstics al riu, també de productes contaminants com els lixiviats o olis.

Al mateix temps que s'ha apostat pel producte de qualitat també s'ha apostat per un turisme familiar, quantes famílies voldran venir a partir d'ara a fer una ruta en bici o caminant per la zona de les Valls? I no només és preocupant l'abocador per les rutes de la zona, també és preocupant perquè l'abocador estarà just davant del mirador d'Almatret. L'abocador estarà a 3 quilòmetres del nucli d'Almatret (i a 8 del nucli de Riba-roja), afectant directament a les vistes d'Almatret que fins ara veien unes valls verdes i ara veuran unes valls marrons i plenes de residus, qui voldrà apropar-se al mirador ara? Qui voldrà anar a Almatret, un poble que tindrà un abocador a tocar i que el veurà a "vista de dron", si al mes de gener quan estàs a més de dos quilòmetres de l'abocador de Tivissa ja et ve la mala olor quina olor et vindrà a l'estiu a 3 quilòmetres d'un abocador molt més gran del de Tivissa? Això més les vistes als continus petits incendis habituals dels abocadors provocats pel metà.

Vist això, potser necessita més decidir Almatret i Maials que Riba-roja, potser necessita decidir Riba-roja i també els altres pobles del nord de la Ribera d'Ebre, potser ha de decidir tota la comarca o el territori. Les Terres de l'Ebre generem el 5% dels residus industrials de Catalunya i tenim dos abocadors industrials (a Tivissa i Mas de Barberans) mentre que el Camp de Tarragona genera el doble de residus i té la meitat d'abocadors: Això és equilibri territorial? Potser és moment que les Terres de l'Ebre i Catalunya decidim quin model territorial i de desenvolupament industrial volem. El govern de Catalunya no pot fer territoris de primera i de segona, no pot permetre que uns territoris tinguin la majoria de la indústria i els llocs de treball i que altres territoris tinguin més abocadors dels que necessiten pels residus que generen i un d'ells, lo projectat a Riba-roja, un dels més grans de Catalunya.

Per això, espero que les accions dels alcaldes de la zona i de la Generalitat acabin bé i es pari esta barbàrie que volen ficar a Riba-roja, que tot i parant-lo no s'acabarà amb els problemes dels residus.

Al sistema capitalista, al que vivim, els abocadors són necessaris perquè a les empreses els hi surt més rentable econòmicament extreure i utilitzar metalls i plàstics nous que recuperar i reutilitzar el material ja existent. Necessitem un canvi de mentalitat de la classe política i dels empresaris per evitar que això segueixi sent així, però també necessitem un canvi de xip dels consumidors, a l'hora de consumir hem de prioritzar els productes reciclats i sostenibles i aprofitar més els aparells, per exemple, canviem de mòbil no l'hem de llançar, el podem reaprofitar venent-lo o donant-lo a una ONG (però no cal canviar de mòbil cada cop que surt un nou model). Si volem salvar el planeta i parar de foradar lo territori per enterrar residus estos canvis de mentalitat són indispensables.

dijous, 9 de maig de 2019

Per què no em presento a les eleccions municipals del 26 de maig?

Imatge del ple de constitució del consistori (13 de juny del 2015)
Avui a la nit comença la campanya electoral per les eleccions municipals del diumenge 26 de maig. Enguany, al contrari que fa quatre anys, no faré una campanya intensa, ja que no formo part de cap llista.



Des del dia que es va fer publiques les llistes, són unes quantes les persones de Móra d'Ebre que m'heu preguntat perquè no repeteixo a la llista d'ERC. Com vaig fer públic, a l'entrevista que el 12 de febrer ens va fer Gustau Moreno al programa Primera Columna del Canal 21 a 3 membres de la Plataforma Ribera Digna: "Per la meva forma de ser, prefereixo estar treballant al carrer per defensar la comarca que a les institucions. Em sento més còmode", per això no formo part de cap llista, ni davant, ni darrere, ni de suplent. Perquè crec que puc ser més profitós per defensar la comarca i lluitant contra l'abocador des de dins la Plataforma, treballant des del carrer com he fet sempre.

S'han vist molts activistes passant del carrer a les institucions, no passa res per passar de les institucions al carrer, hauria de ser un pas tan normal com el primer i més quan, com jo, no hi ha cap interès de viure de la política.

La política institucional és un mitjà més per treballar pels teus ideals i buscar solucions als problemes de la societat i treballar per millorar la vida dels habitants del poble o del país, mai hauria de ser una sortida "laboral" ni un mitjà per enriquir-se.

Per això mateix, aquests quatre anys a l'ajuntament sempre he intentat apartar el partidisme per ficar per davant Móra d'Ebre i separar la vida personal de la política. Per molt que als plens debatis o et discuteixis amb gent dels altres grups municipals els 13 regidors som gent de Móra d'Ebre que si estem allà és per treballar per un futur digne de Móra d'Ebre, cadascú amb els seus ideals, però amb un mateix objectiu (o això vull pensar). Crec que això ho he aconseguit i per molt que als plens o a les reunions hi hagui una mica de tensió mai he tingut problema en saludar o parlar amb altres regidors i crec que ha sigut mutu. Per això també vull agrair a tots els que també ho han sabut diferenciar i mos hem acabat coneixent i tenint més relació que abans. En especial m'agradaria agrair als membres del grup municipal del Pdecat que el dia que ens van retenir a un grup per enganxar cartells de l'1 d'octubre es van preocupar per mi i em van trucar per si necessitava alguna cosa i per solidaritzar-se. I de fet, mira si he separat la vida política de la personal que sempre he dit que un dels regidors amb qui a nivell personal m'he portat millor és amb el que més diferencies ideològiques hi ha entre els nostres partits.

Aquests 4 anys a l'ajuntament, com tot a la vida, m'han servit per conèixer bona gent (només em quedo amb lo positiu) i aprendre moltes coses de funcionament polític i de les institucions així com aprenentatge personal. M'ha agradat molt poder ajudar durant aquest temps a la gent del poble que tenia algun problema, idea, dubte sobre com fer algun permís o algun dubte burocràtic.

Aquests quatre anys a la política municipal o institucional, no s'acaben aquí, això de moment és un punt i final de capítol, no d'història. Mai se sap on et pot portar la vida i, menys quan tens 26 anys (vaig entrar a l'ajuntament amb 22). Qui sap? Potser d'aquí a 4 anys o 20 torno a formar part d'una llista (o mai), qui sap?

En tot cas, mos seguirem trobant pel carrer defensant un futur digne pel territori, per la independència de Catalunya i, com abans d'entrar a l'ajuntament, seguiré treballant des del carrer i on faci falta per una Móra d'Ebre millor on tothom sigui benvingut.

Per primer cop tindrem 7 llistes a les eleccions municipals de Móra d'Ebre. Seran unes eleccions apassionants on es pot dividir molt el vot. Així que molta sort a totes les llistes i a les que aconseguiu entrar al consistori (en especial a govern): Espero que us feu dignes de Móra d'Ebre i que tingueu molts encerts perquè dels vostres encerts dependrà lo futur del poble.

No a l'abocador i VISCA MÓRA D'EBRE!