divendres, 16 de juny de 2017

Defensar Catalunya és defensar la democràcia

L'1 d'octubre Catalunya podrà votar sobre el seu futur, podrà decidir que vol ser: seguir a l'estat espanyol o ser una república independent. Però l'1 d'octubre no només està en joc la llibertat del poble català, també la democràcia espanyola. L'esquerra espanyola té l'oportunitat de començar un procés que porti al trencament del règim del 78, el republicanisme espanyol pot prendre exemple i treballar per arribar a la república espanyola. Les nacions de l'estat espanyol poden aprofitar aquesta oportunitat i agafar força, perdre la por i lluitar per arribar a la seva república. Serà una gran espenta per la resta dels Països Catalans, cada dia més maltractats pels governs centrals (espanyol i francès). catalanofòbia.

Però això només s'aconseguirà si l'esquerra espanyola fa un pas endavant, és valenta, defensar les urnes i s'oblida de la pressió mediàtica. Això només passarà si el poble espanyol agafa de la mà al poble català i l'ajuda a convocar el Referèndum, reclamar les urnes l'1 d'octubre. Només així Catalunya tindrà força per guanyar a l'estat autoritari, només així l'Estat espanyol podrà arribar a tombar el règim del 78, de la constitució redactada per alguns dels que haurien d'haver estat tancats, de la monarquia ficada a dit pel dictador (el poble no va poder decidir si volia recuperar la república del 31 o la monarquia del 30), Com bé diu el gran Joan Tardà "El procés català pot ser una palanca".

Ara és hora que Catalunya voti que vol ser, comunitat autònoma del regne d'Espanya o estat independent en forma de república. I Espanya? Què pot decidir l'1 d'octubre? D'aquí a l'1 d'octubre pot decidir si és valenta, els i les espanyoles poden decidir si són valentes i no els hi fa por una urna, poden decidir si deixen votar als catalans, poden decidir si lluiten pel poble català, poden decidir si giren l'esquena al PP, C's, PSOE que volen prohibir les urnes, poden decidir si segueixen el nostre camí i fan un procés constituent propi, poden decidir si participen de la democràcia, si participen del dret a decidir, si planten cara a les accions que el govern espanyol farà d'aquí a l'1 d'octubre. Poden decidir, com va dir Joan Tardà a la moció de censura a Rajoy, si volen donar la volta al fantàstic cartell que omplia Barcelona l'any 1936 i ara, al 2017, "Defensen Catalunya per defensar Madrid". No n'hi ha una altra, defensar Catalunya, defensar les urnes és defensar Madrid, defensar la democràcia, defensar el republicanisme. Defensar el republicanisme, ja que el republicanisme no és, només, voler un estat sense rei, el republicanisme són uns valors: la solidaritat, la fraternitat, l'internacionalisme. El Republicanisme és defensar i estar al costat dels pobles que lluiten per una causa justa, de les persones que lluiten per una vida digna, plantar cara al que oprimeix, donar la mà a qui la necessita.

Tot això ara està en mans de les esquerres espanyoles, de les seves bases, de les bases dels partits catalanistes (no independentistes) de Catalunya. Està en mans de tothom curar la democràcia espanyola i el dret del poble català.

Això ho escriu un fill i nét de manxecs que vol la república dels Països Catalans i també vol la república espanyola. Visca la terra!

dissabte, 14 de novembre de 2015

Europa: indignació interna, indiferència externa

Fa poc més de dotze hores del atemptats de París, dotze hores en les que he sentit de tot: impotència, ràbia pels fets i també per la doble moral humana. Sense oblidar totes les coses que he pogut llegir en les poques hores que han passat, des de islamofòbia fins a catalanofòbia.

Europa avui plora la tragèdia de París, inclús el Facebook ha ideat una eina per a la gent que està a la capital francesa perquè digui si estan bó o no, una eina molt útil per evitar l'angoixa dels seus familiars, amics i amigues. Però, per què aquestes llàgrimes només surten quan moren europeus o nord-americans? Per què aquestes llàgrimes no surten quan la bomba explota a Síria, Sàhara, Palestina o Iraq? Per què aquestes aplicacions del Facebook no surten quan el terror envaeix estats no "occidentals"? És per què són estats asiàtics o africans? O per què són estats pobres i en contínues guerres per culpa dels països occidentals?

No és casual que l'objectiu sigui França, França va armar els rebels sirians per crear una guerra civil a Síria (de la qual s'ha desentès) i poder tombar Al-Assad, va regalar armes sense controlar a qui li donava i, ara un cop tombat Al-Assad, els rebels volen més armes i més diners i com no ho tenen ataquen a civils innocents. Com a totes les guerres, qui rep és el poble, en aquest cas el poble francès i el poble musulmà que viu a Europa.

No tots els musulmans i musulmanes són de l'estat islàmic, com no tots els cristians són de l'Opus. Per què generalitzem amb les altres religions? Per por? Per què son de fora? O per què són pobres que vénen a buscar un futur? La resposta, crec jo, és la primera i la tercera; és problema de la classe social. Tenim por al pobre de fora, no tractem igual al marroquí que ve a treballar a la fruita que al qatarí que deixa el yate al port de Tarragona.

I per què els hi tenim por? Per la manipulació dels mitjans de comunicació i pel discurs nazi i fàcil de ''primer els de casa''. Però, i si en comptes de dir primer els de casa, tancar fronteres, anomenar crisi quan milers de persones vénen a Europa de cop, busquem solucions? És molt fàcil criticar i no fer res per a solucionar el problema. I si en comptes d'aixecar murs de la vergonya a Ceuta, Melilla o Hongria els hi tornem el que és seu? I si deixem de robar els recursos naturals i deixem que els seus governs gestionin el seu estat en lloc de dirigir-los des de Europa i en cas de no obeir a Occident li organitzem una guerra civil de la qual després no volem saber res de les conseqüències?


Com diuen per les xarxes, jo, avui ''sóc França'', però cada dia sóc aquell nen palestí que té por d'anar a dormir i no despertar-se per culpa d'una bomba, sóc aquella nena siriana que vol escapar del caos, de la fam, de la mort, sóc el poble kurd, soc Sàhara, sóc totes les nacions oprimides i tots els pobles que reben atemptats europeus, cristians o islàmics.

dimecres, 26 de març de 2014

Ebre: la lluita continua

"Sempre igual! Per què sempre natros? Per què mos vénen a atacar sempre la terra i lo riu? Per què sempre a les Terres de l'Ebre? Per què no mos deixen en pau? Per què sempre mos porten tot lo dolent aquí baix i mos volen robar allò que més volem?” Si sou de fora de les Terres de l'Ebre i escolteu una tertúlia de bar (no futbolística) segurament escoltareu alguna d'aquestes preguntes, i és que són unes preguntes que ens fem els ebrencs, cada vegada més sovint.

I és ben lògic que pensem així, sempre que surt la proposta d'una infraestructura que danya la terra acaba aquí. Des dels anys 70-80 no han parat: nuclears, Enron, mercuri, abocadors, cementiri nuclear, Castor, etc. Per què sempre nosaltres? Per ser el sud de Catalunya, el centre dels Països Catalans? Per ser un territori situat entremig de Saragossa, Lleida, Reus-Tarragona i Castelló? Doncs per això mateix hauríem de tenir bones comunicacions, bones carreteres, bons trens (amb preus econòmics, i bona freqüència) i no pas ser l'abocador d'un estat opressor.

Però el pitjor de tot és que no acaba aquí, el pitjor és que tenim un recurs natural molt preuat, el més important de tots: tenim el riu amb més cabal de la Península ibèrica, un riu que dóna vida al nostre territori i al nostre Delta, un delta únic, el segon més gran del Mediterrani, un espai d'importància mundial per ser zona de pas de les aus migratòries, reserva de la Biosfera, Parc Natural, i bressol del motor agrícola més important del territori com és l'arròs. I els irresponsables que ens governen des de Madrid, ens volen robar l'aigua.

No podem consentir que baixin dràsticament el cabal ecològic de l'últim tram del riu. Fins ara, per llei, no podien baixar pel riu menys de 100m3/s, però ara el govern espanyol proposa que baixin de mitjana anual uns 106,3m3/s. Un cabal intolerable, ja que hi haurà mesos com els de sequera que podran baixar 60, 50 o 40m3/s, perquè mentre, al cap de l'any, la mitjana sigui igual o superior a 106,3m3/s no s'haurà incomplert la llei. El que sí que s’haurà fet és sentenciar a mort el Delta, ja que no només facilitarà la salinització del riu sinó que, com aquest pla també pretén incorporar nous pantans (44 que se sumarien als 32 existents), baixarien molts menys sediments.
Per això és important que aquest diumenge omplim lo delta en un riu de gent, per reclamar un Ebre en cabal mínim de 270 m3/s en anys secs i 350m3/s en anys humits. De nou la societat ebrenca hem de sortir al carrer per defensar la nostra terra i el nostre riu. Ara bé, sols no podem. Per això necessitem l'ajuda de la gent de tota la nació, hem d'aconseguir que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó es cridi amb una sola veu LO RIU ÉS VIDA! 

Aquest diumenge és el moment del jovent del territori, que ja va encendre motor el passat dissabte 22 amb una cadena humana contra el pla deconca a Tortosa. És moment que aquells nens d'ara fa 10-13 anys recordem aquell somriure, aquelles festes que eren les manifestacions de la PLATAFORMA, és hora que aquells nens, ara joves, agafem el relleu en aquesta lluita als que ja no hi són, és hora de recordar la frase que duem marcada a la sang, la frase amb què hem crescut i que ha marcat la nostra vida. És hora de tornar-la a cridar ben alt, que des de Madrid sentin la veu del Delta, la veu del cor dels Països Catalans.

Fa 10 anys vam guanyar, va guanyar lo territori unit i la raó davant d'una imposició injusta, va guanyar aquell riu de gent que va omplir Tortosa, Amposta, Móra d'Ebre, Barcelona, Saragossa, Madrid i Brussel·les; avui tornarem a guanyar. No sabem fins on haurem d'arribar, però tornarem a guanyar, pel passat i pel demà, per la nostra terra i pel nostre futur.

PROU IMPPOSICIONS, VOLEM UN DELTA PLE DE VIDA!

dimarts, 29 d’octubre de 2013

Terres de l'Ebre o terres colonials?



Pancarta de les JERC a la manifestació de les Cases d'Alcanar
Ja va sent hora que el govern central es comenci a oblidar de nosaltres, sí s'encarreguessin de portar treball i prosperitat estaria bé, però tot el contrari, sempre que se'n recorda de nosaltres és per portar-mos allò que ningú vol, o per robar-mos allò que més estimem, el nostre principal recurs natural. Fent de nosaltres el mateix que s'ha fet sempre en les colònies.

Pareix que els deixebles de la dictadura continuen els passos del dictador, i segueixen atacant el nostre territori de porqueria. Cal recordar que ell va començar en la central nuclear de Vandellòs| en l'objectiu d'aconseguir la bomba atòmica, però anteriorment el senyor "Paco Pantanos", va omplir l'Ebre i els afluents de pantans.

Els governs del PP i PSOE, han seguit aquest exemple, i van acabar d'omplir el centre dels Països Catalans de nuclears, ficant una més a Vandellòs i dos a Ascó. Però el dolent és que en això no en van tenir prou, i van seguir, intentant-mos colar la Enron, el cementiri nuclear, abocadors, girant el cap d'avant l'arribada d'espècies invasores com el cargol maçana o el mercuri de Flix.L'any 2007 mos van fer arribar el projecte Castor, que també afecta negativament al Maestrat.El PPSOE juntament amb la constructora ACS, han tirat endavant aquest projecte. Adequant una antiga planta petrolífera, per emmagatzemar gas.Una de les coses que jo no entenc i que trobo que és de lo més denunciable, a part del fet que va estar pressupostat en 500 milions d’euros i ha acabat costant 1.300 milions, o que a l'estat ja hi ha 4 magatzems i el consum de gas ha baixat un 25%. És el fet que no s'escoltes a l'empresa que va explotar el pou de petroli, que al seu moment ja va advertir, que no és realitzes cap activitat semblant per l'alt risc de moviments sísmics (que han arribat a 4,4 d'intensitat), i les fuites de petroli que es van produir al principi de la injecció, contaminant el mar.Però com ja he dit no només mos han enviat coses que en cap altre lloc les volen, sinó que també mos han robat en més d'una ocasió allò que més volem, el riu Ebre. Per sort en més d'un intent hem guanyat i per sort les vegades que més aigua volien agafar. Crec que no sóc l'únic ebrenc que recordem els primers anys de la dècada passada, en rabia i al mateix temps en alegria. Fa més de deu anys vam guanyar una gran batalla a l'estat espanyol, tota la societat ebrenca anava agafada de la mà, anàvem tots a una, tots lluitant per un sentiment, per una terra, per un riu, i vam guanyar! No van poder en nosaltres, i no van poder endur-se l'aigua ni al País Valencià per als grans projectes especulatiu de la costa de Llevant, ni a Múrcia, ni a Barcelona ni en lloc.I ara Cañete es pensa que podrà? No vas poder quan era pels teus collons, podràs ara que els tenim pelats de tant lluitar junts?A la Sexta aquest passat diumenge quan, l'hi van preguntar per possibles futurs càrrecs va dir “m'agraden totes les guerres”, pos tranquil, si intentes robar-mos una sola gota d'aigua et donarem guerra!Ja per acabar com van dir Xeic!, al seu primer treball “ara mos plantem aquí, en los peus ben arrelat, prou de ser el cul del país on fan cap tots los pixats”.

divendres, 29 de març de 2013

ERCROS, s'indicats i treballadors en una llista.


A tota la Ribera d'Ebre, en especial a Flix, hem viscut unes setmanes molt mogudes, plenes ràbia i impotència, davant de l’ERO que Ercros ha dut a terme a la fàbrica de Flix.


En un principi van dir que afectaria el 80% de la plantilla, més endavant el reduïren al 50%. Igualment inacceptable. La gent de Flix i de tota la Ribera no vam parar de lluitar: els regidors, tancats a l’ajuntament, van fer vaga de fam, la gent vàrem donar sang... Tot i això, l’empresa no va baixar del burro.
L'assemblea de treballadors de Flix va rebutjar l’última oferta de l’ERO. Però els sindicats i els treballadors de les altres fàbriques afectades per l'ERO, van mostra una falta de companyerisme i un egoisme immens, firmant la proposta d'ERO que deixava 61 treballadors de Flix a l’atur i 14 prejubilats. Mentre que a les altres fàbriques no passaven dels 15 treballadors afectats. És indignant que un sindicat, que hauria de mirar sempre pels interessos de tots els treballadors, no escolti la veu de la fabrica més afectada.

Després de tot, Ercros no es va quedar satisfeta i va comunicar els noms dels treballadors acomiadats penjant una llista a la porta de la fabrica. Demostrant així la seva falta de respecte cap als treballadors, a les seves famílies, i al poble.


És inadmissible el que Ercors ha fet al poble, a la comarca i al riu. Ja que durant la seva llarga història al municipi ha anat tirant residus al riu perquè els hi sortia més econòmic que tractar els fangs tòxics. Ara tenim 700.000 tones de mercuri al riu i l’empresa segueix sense fer-se’n responsable, obligant a l’Estat a pagar la descontaminació amb fons europeus i estatals.
Així Ercros ha hipotecat un poble, Flix, i una comarca, la Ribera d’Ebre, per anys i anys. Han hipotecat el riu, posant en risc el subministrament d’aigua de tot el territori i l’ecosistema fluvial. Però, sobretot, han hipotecat el futur de la gent de Flix.

Tots sabem que des de les oficines centrals d’Ercros, la fàbrica de Flix ja ha estat sentenciada a mort. El que ells no saben és la importància que tenia la fàbrica en el teixit social i econòmic de la zona.

Què passarà amb tota aquella gent que vivia directament o indirectament de la fàbrica? Quan anys passaran fins que no hi torni haver una alternativa laboral de la mateixa mida? Com s’ho faran els pares dels jóvens de Flix per assumir els costos dels seus estudis? I si no poden marxar a estudiar fora, què farem el jovent de Flix en un poble i una comarca sense futur laboral?

L’ERO no és només l’acomiadament de 61 persones, que per la fàbrica només són noms en una llista. L’ERO també suposarà l’acomiadament de la seva terra a tota una generació de jóvens que només volen viure i treballar allà on han nascut.