dilluns, 13 de maig de 2019

Almatret i l’Ebre també han de decidir

Els favorables a l'abocador de Riba-roja apel·len a la sobirania municipal i al dret a decidir de Riba-roja sobre si el municipi vol o no l'abocador, la qual cosa trobo raonable fins i trot comparteixo una part. Estic molt a favor que la ciutadania voti que vol pel seu poble i sobretot en un projecte tan clau, com este, que pot afectar el desenvolupament del municipi i els pobles veïns.

Però sorprèn que la gent que apel·la al dret a decidir de Riba-roja no demani un referèndum, ni tan sols una consulta no vinculant, l'únic que demanen és que la gent de la comarca i el Conseller no es fiquin pel mig ni portin la contrària al seu alcalde, potser volen decidir per totes les Terres de l'Ebre qui ha de ser delegat de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l'Ebre. Davant d'un nou atac al territori és normal que la gent de la comarca i dels pobles veïns del Segrià es fiquin les mans al cap i demanin accions als seus representants polítics.

És normal que gran part de la població de la Ribera d'Ebre i del Segrià estiguin en contra de la nova agressió, som un territori agrícola que els últims anys ha apostat per un producte de qualitat que pot veure com l'abocador afecta negativament els seus camps. Els pagesos que tenen els camps a prop de l'abocador que ja trinem a Tivissa veuen com contínuament se'ls omplin els camps de plàstics. Però els plàstics no són l'únic problema, n'hi ha un de mol més greu i important: els lixiviats i el metà. Els lixiviats és el resultat de la mescla dels líquids que s'enterren als abocadors o dels productes abocats que amb el pas del temps passen d'estats sòlids a líquid en part per l'afectació dels productes líquids que s'aboquen i/o per l'aigua de la pluja, els lixiviats precipiten fins al fons del forat corrent el risc que si la capa impermeable no està ben fet o fa malbé els lixiviats es filtrin al sòl i acabin arribant al riu. La capa impermeable es pot fer malbé pels mateixos lixiviats. També, parlant del riu, s'ha de tenir en compte que l'abocador el volen ficar a una vall que desemboca al riu Ebre, això pot provocar que els plàstics que volin o que siguin arrossegats per una forta pluja fins al riu Ebre i del riu passin al mar (la majoria de plàstic que hi ha als oceans arriben així), les fortes pluges no només poden agilitzar l'arribada dels plàstics al riu, també de productes contaminants com els lixiviats o olis.

Al mateix temps que s'ha apostat pel producte de qualitat també s'ha apostat per un turisme familiar, quantes famílies voldran venir a partir d'ara a fer una ruta en bici o caminant per la zona de les Valls? I no només és preocupant l'abocador per les rutes de la zona, també és preocupant perquè l'abocador estarà just davant del mirador d'Almatret. L'abocador estarà a 3 quilòmetres del nucli d'Almatret (i a 8 del nucli de Riba-roja), afectant directament a les vistes d'Almatret que fins ara veien unes valls verdes i ara veuran unes valls marrons i plenes de residus, qui voldrà apropar-se al mirador ara? Qui voldrà anar a Almatret, un poble que tindrà un abocador a tocar i que el veurà a "vista de dron", si al mes de gener quan estàs a més de dos quilòmetres de l'abocador de Tivissa ja et ve la mala olor quina olor et vindrà a l'estiu a 3 quilòmetres d'un abocador molt més gran del de Tivissa? Això més les vistes als continus petits incendis habituals dels abocadors provocats pel metà.

Vist això, potser necessita més decidir Almatret i Maials que Riba-roja, potser necessita decidir Riba-roja i també els altres pobles del nord de la Ribera d'Ebre, potser ha de decidir tota la comarca o el territori. Les Terres de l'Ebre generem el 5% dels residus industrials de Catalunya i tenim dos abocadors industrials (a Tivissa i Mas de Barberans) mentre que el Camp de Tarragona genera el doble de residus i té la meitat d'abocadors: Això és equilibri territorial? Potser és moment que les Terres de l'Ebre i Catalunya decidim quin model territorial i de desenvolupament industrial volem. El govern de Catalunya no pot fer territoris de primera i de segona, no pot permetre que uns territoris tinguin la majoria de la indústria i els llocs de treball i que altres territoris tinguin més abocadors dels que necessiten pels residus que generen i un d'ells, lo projectat a Riba-roja, un dels més grans de Catalunya.

Per això, espero que les accions dels alcaldes de la zona i de la Generalitat acabin bé i es pari esta barbàrie que volen ficar a Riba-roja, que tot i parant-lo no s'acabarà amb els problemes dels residus.

Al sistema capitalista, al que vivim, els abocadors són necessaris perquè a les empreses els hi surt més rentable econòmicament extreure i utilitzar metalls i plàstics nous que recuperar i reutilitzar el material ja existent. Necessitem un canvi de mentalitat de la classe política i dels empresaris per evitar que això segueixi sent així, però també necessitem un canvi de xip dels consumidors, a l'hora de consumir hem de prioritzar els productes reciclats i sostenibles i aprofitar més els aparells, per exemple, canviem de mòbil no l'hem de llançar, el podem reaprofitar venent-lo o donant-lo a una ONG (però no cal canviar de mòbil cada cop que surt un nou model). Si volem salvar el planeta i parar de foradar lo territori per enterrar residus estos canvis de mentalitat són indispensables.

dijous, 9 de maig de 2019

Per què no em presento a les eleccions municipals del 26 de maig?

Imatge del ple de constitució del consistori (13 de juny del 2015)
Avui a la nit comença la campanya electoral per les eleccions municipals del diumenge 26 de maig. Enguany, al contrari que fa quatre anys, no faré una campanya intensa, ja que no formo part de cap llista.



Des del dia que es va fer publiques les llistes, són unes quantes les persones de Móra d'Ebre que m'heu preguntat perquè no repeteixo a la llista d'ERC. Com vaig fer públic, a l'entrevista que el 12 de febrer ens va fer Gustau Moreno al programa Primera Columna del Canal 21 a 3 membres de la Plataforma Ribera Digna: "Per la meva forma de ser, prefereixo estar treballant al carrer per defensar la comarca que a les institucions. Em sento més còmode", per això no formo part de cap llista, ni davant, ni darrere, ni de suplent. Perquè crec que puc ser més profitós per defensar la comarca i lluitant contra l'abocador des de dins la Plataforma, treballant des del carrer com he fet sempre.

S'han vist molts activistes passant del carrer a les institucions, no passa res per passar de les institucions al carrer, hauria de ser un pas tan normal com el primer i més quan, com jo, no hi ha cap interès de viure de la política.

La política institucional és un mitjà més per treballar pels teus ideals i buscar solucions als problemes de la societat i treballar per millorar la vida dels habitants del poble o del país, mai hauria de ser una sortida "laboral" ni un mitjà per enriquir-se.

Per això mateix, aquests quatre anys a l'ajuntament sempre he intentat apartar el partidisme per ficar per davant Móra d'Ebre i separar la vida personal de la política. Per molt que als plens debatis o et discuteixis amb gent dels altres grups municipals els 13 regidors som gent de Móra d'Ebre que si estem allà és per treballar per un futur digne de Móra d'Ebre, cadascú amb els seus ideals, però amb un mateix objectiu (o això vull pensar). Crec que això ho he aconseguit i per molt que als plens o a les reunions hi hagui una mica de tensió mai he tingut problema en saludar o parlar amb altres regidors i crec que ha sigut mutu. Per això també vull agrair a tots els que també ho han sabut diferenciar i mos hem acabat coneixent i tenint més relació que abans. En especial m'agradaria agrair als membres del grup municipal del Pdecat que el dia que ens van retenir a un grup per enganxar cartells de l'1 d'octubre es van preocupar per mi i em van trucar per si necessitava alguna cosa i per solidaritzar-se. I de fet, mira si he separat la vida política de la personal que sempre he dit que un dels regidors amb qui a nivell personal m'he portat millor és amb el que més diferencies ideològiques hi ha entre els nostres partits.

Aquests 4 anys a l'ajuntament, com tot a la vida, m'han servit per conèixer bona gent (només em quedo amb lo positiu) i aprendre moltes coses de funcionament polític i de les institucions així com aprenentatge personal. M'ha agradat molt poder ajudar durant aquest temps a la gent del poble que tenia algun problema, idea, dubte sobre com fer algun permís o algun dubte burocràtic.

Aquests quatre anys a la política municipal o institucional, no s'acaben aquí, això de moment és un punt i final de capítol, no d'història. Mai se sap on et pot portar la vida i, menys quan tens 26 anys (vaig entrar a l'ajuntament amb 22). Qui sap? Potser d'aquí a 4 anys o 20 torno a formar part d'una llista (o mai), qui sap?

En tot cas, mos seguirem trobant pel carrer defensant un futur digne pel territori, per la independència de Catalunya i, com abans d'entrar a l'ajuntament, seguiré treballant des del carrer i on faci falta per una Móra d'Ebre millor on tothom sigui benvingut.

Per primer cop tindrem 7 llistes a les eleccions municipals de Móra d'Ebre. Seran unes eleccions apassionants on es pot dividir molt el vot. Així que molta sort a totes les llistes i a les que aconseguiu entrar al consistori (en especial a govern): Espero que us feu dignes de Móra d'Ebre i que tingueu molts encerts perquè dels vostres encerts dependrà lo futur del poble.

No a l'abocador i VISCA MÓRA D'EBRE!

dilluns, 8 d’abril de 2019

Ara que ja hem celebrat els 18 anys...

Ara que ja hem celebrat els 18 anys de la Plataforma en defensa de l'Ebre, ara que han passat 18 anys de les primeres grans mobilitzacions de les Terres de l'Ebre contra el transvasament d'Aznar i Jordi Pujol, 18 anys de les accions contra l'Enron de Móra la Nova, 18 anys de la primera gran oposició a la massificació eòlica. 18 anys després les Terres de l'Ebre seguim igual, en peu de guerra.

Des que va nàixer la PDE portem molts anys de continus intents de transvasament de l'Ebre i de contínues mobilitzacions, les últimes grans mobilitzacions van ser al 2016. 3 anys després el Tribunal Suprem (seguint amb la seva tasca de tribunal polític) ha donat la raó a l'estat espanyol tombant el recurs que la Plataforma i alguns ajuntaments del territori van posar contra el pla hidrològic nacional.

La decisió del tribunal, juntament amb el discurs d'alguns partits espanyol ens fa veure que estem tornant a principis de segle, pareix que l'estat vol tornar a intentar un passeig militar per ous, que com fa 18 anys aturarem per ovaris.

Al contrari del Pla Hidrològic Nacional del 2000 pareix que ara tots els partits catalans i el Govern estan amb les Terres de l'Ebre i el poble català defensant el riu ebre, Però no tots els polítics catalans estan convençuts a defensar les terres de l'Ebre.

Alguns polítics de Barcelona i de les Terres de l'Ebre que es solidaritzen amb la PDE no ho fan amb la gent de la Terra Alta. Com fa 18 anys, al mateix temps que l'estat mou un PHN, la Generalitat promou la massificació eòlica de la Terra Alta (que algun alcalde de la Ribera d'Ebre ja ha ofert el seu municipi per ficar els molins si a la Terra Alta no els volen). L'oposició a la Massificació eòlica de la Terra Alta és molt amplia, dins i fora de la comarca, societat civil, entitats, partits, ajuntaments i la denominació d'origen Terra Alta s'han mostrat en contra. I és ben normal, la Terra Alta amb 10 mil habitants genera energia eòlica per abastir més d'1 milió de persones, potser ja generen prou energia, no?

L'intent d'ampliar la massificació eòlica de la Terra Alta no és l'únic paral·lelisme que ens trobem avui en dia amb l'any 2000. L'any 2000 a la comarca de la Ribera d'Ebre es plantejava fer una central elèctrica de cicle combinat a Móra la Nova, una central que generaria energia i molts gasos contaminants. Actualment la gent de la Ribera d'Ebre no tenim sobre la taula una central de cicle combinat, tenim el projecte d'un nou macro-abocador a la població de Riba-roja.

Un abocador de residus industrial que seria més del doble de gran que l'actual abocador de Tivissa, un abocador tan gran com 32 camps de futbol. Un abocador que generarà 14 llocs de treball a canvi d'omplir de merda durant 21 anys la superfície de 32 camps i que un cop ple l'abocador la merda es quedarà allà però les empreses promotores i els 14 llocs de treball marxaran. Això és futur i dignitat territorial?

Pareix que els alcaldes de l'escola dels anys 70, no han desaparegut. Seguim tenint alcaldes disposats a vendre els seus pobles i la seva terra a canvi de 4 llocs de treball i 4 rals.

Com no veuen que això és pa per avui i gana, molta gana, per demà, el poble, com sempre, hem de sortir al carrer i demostrar que volem una terra digna.

Pareix que tornem a l'any 2000, mobilitzacions per defensar el riu Ebre i el seu Delta, mobilitzacions contra la massificació eòlica i mobilitzacions per defensar la terra de la Ribera d'Ebre.

Com fa 18 anys, com fa 10, com fa 8, com fa 3: TORNAREM A GUANYAR!

dilluns, 11 de març de 2019

La força de seguir

Fa 18 anys va néixer la Plataforma en Defensa de l'Ebre, i amb ella una cultura de respecte al nostre riu i al nostre territori.

Estos 18 anys no han sigut anys fàcils, durant els últims 18 anys ens ha tocat sortir molt al carrer per defensar lo nostre territori i la seva dignitat. Vam començar lluitant contra el transvasament de l'Ebre i la Enron, i hem seguit lluitant contra abocadors, massificació eòlica, cementiri nuclear, Castor, un servei ferroviari digne o contra la contaminació del pantà de Flix.

Per aquest motiu l'any passat la Núria Caro i jo vam començar el projecte "Generació lo riu és vida" un projecte per narrar les diferents lluites a partir del testimoni de les persones que han liderat les diferents lluites i de la gent jove que al poc de nàixer ja havíem de sortir al carrer per defensar l'Ebre i hem seguit sortint per la dignitat de les nostres comarques.

La idea d'aquest llibre em va venir al cap el 7 de febrer del 2018. Baixant a treballar a Tortosa el Facebook em va recordar que dos anys abans estàvem milers de persones a Amposta manifestat-mos contra el nou PHN. Després de veure les imatges vaig començar a llegir el llibre "L'Ebre, un riu que fa pujada", d'Artur Gaya, llegint el llibre amb les imatges d'Amposta al cap vaig començar a recordar altres manifestacions i moviments de les Terres de l'Ebre i pensant com plasmar totes les lluites i fer un petit homenatge a la gent que sempre ha estat al peu del canó em va venir la idea del llibre. Li vaig comentar a la Núria de fer-lo i conversa rere conversa plantejant lo llibre el projecte es va anant fent gran i ha acabat sent un programa de televisió i un llibre.

Durant aquest projecte hem pogut conèixer anècdotes, sentiments i llocs especials de la gent que ens ha ajudat; hem descobert llocs màgics; hem conegut vivències i anècdotes mentre recordàvem les nostres; hem après que és la dignitat, la lluita, l'entrega, la constància o el sacrifici a través d'algunes de les millors persones de les Terres de l'Ebre; hem vist que la constància i la il·lusió és la clau de tot el que es fa a la vida, sigui un projecte o organitzar-te per aconseguir un objectiu.

Ara que entrem al mes de març estem a punt de veure materialitzada l'última part del projecte. A mitjans de març sortirà publicat el nostre llibre, "Generació lo riu és vida", un llibre que, com el programa de televisió que vam dirigir entre el setembre i el novembre al Canal Terres de l'Ebre, narra les grans lluites que hem tingut els darreres 18 anys a les Terres de l'Ebre. Al llibre, editat per Cossetània, podreu recordar les grans mobilitzacions i els moments claus de cada lluita, al mateix temps també podreu conèixer algunes anècdotes i la música que mos ha acompanyat durant aquests 18 anys i que ja s'han convertit en himnes de lluita. Tot això a través de la visió dels xiquets i xiquetes que hem crescut amb les mobilitzacions.

Han estat molts mesos de molta faena, des de mitjans de maig fins a finals de desembre. Durant els primers quatre mesos vam estar quedant amb les 20 persones que ens han explicat les seves vivències, els seus punts de vista i ens han explicat el dia a dia de la lluita. I des del setembre fins al desembre vam estar fent un treball de recerca, per conèixer més a fons els diferents temes que tractem al llibre, i vam escriure el llibre completant la cerca amb les converses amb els protagonistes.

Aquest cap de setmana, durant el rodatge del videoclip de la cançó que Pepet i Marieta ha escrit amb motiu dels 18 anys de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, es va poder veure plasmada una imatge del que pretén ser el llibre. Un llegat de lluita a través de la gent que ha sacrificat hores pel bé de tots acompanyats de la música alegre de les Terres de l'Ebre i gent jove conscienciada amb una gran estima pel territori i moltes ganes d'ajudar per preservar lo nostre riu.

Lo dissabte, a Amposta, hi havia gent de totes les edats, des de recent nascuts fins a jubilats. Hi havia la gent de sempre, els i les portaveus que des del primer moment han estat davant però també gent jove i adolescents amb la samarreta blava i ganes de cridar "lo riu és vida" i participar dels 18 anys de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i del videoclip de Pepet. Este fet constata que generació rere generació seguirem al peu del canor, seguirem lluitant per defensar l'Ebre i el nostre territori. Seguirem amb tota la força que ens dóna la constància.

dilluns, 11 de febrer de 2019

Lluitar contra l'abocador per defensar les Terres de l'Ebre

Des del 28 de desembre que es va fer públic que Riba-roja s'estava preparant per a l'emplaçament d'un nou abocador de residus industrials i l'avançat estat del projecte, s'han sentit molts arguments en contra i a favor del projecte. Però també s'han sentit mentides i manipulacions per fer veure que l'abocador que Antonio Suárez vol per al seu poble no és tan dolent.

Des dels anys 70 fins a principis de segle la gent de les Terres de l'Ebre ens sentim l'abocador de Catalunya i que les institucions catalanes i espanyoles només ens volien per enviar allò que no vol ningú i agafar-mos allò que més volem.

Fa 19 anys vam dir prou! Ens vam alçar contra el transvasament de l'Ebre i vam guanyar aquella guerra i amb aquella lluita van néixer les Terres de l'Ebre, un territori que va passar de la tristesa a l'esperança, de voler marxar a Barcelona o Tarragona a apostar per quedar-se al territori i invertir per dignificar-lo, creant empreses que ofereixen turisme rural i familiar, productes de qualitat i millorar la tecnologia del sector primari.

Aquestes inversions de particulars i les institucions que creuen amb els seus ciutadans i el seu territori es veuen contínuament amenaçades pels polítics que no creuen amb el territori i prefereixen els diners fàcils que els hi porten les empreses que volen fer infraestructures com l'abocador de Riba-roja o altres emplaçaments que trinxen el territori (com la massificació eòlica).

El passat 30 de gener el ple del consell comarcal de la Ribera d'Ebre va aprovar una moció consensuada pel consell d'alcaldes en rebuig a l'abocador de Riba-roja. La moció es va aprovar davant del públic que va omplir la sala de plens. Abans de la votació els diferents grups i consellers que van voler van poder explicar el sentit del seu vot, durant el torn obert de paraula. Durant aquest torn l'alcalde de Riba-roja no va demanar paraula rebutjant així l'oportunitat que tenia de defensar l'abocador davant del públic i la resta de consellers. Per què no va parlar? De què tenia por? De quedar en evidència com Jordi Jardí, alcalde de Tivissa. Jardí va repetir el seu discurs atacant els contraris a l'abocador per ser partidistes (oblidant-se que regidors del seu mateix partit també havien entrat i aprovat aquesta mateixa moció a alguns ajuntaments, consells comarcals i la diputació de Lleida).

Jardí, igual que altres favorables a l'abocador, va dir que l'abocador no era dolent perquè portava diners a l'ajuntament i així podia millorar el servei a la ciutadania. D'acord, però a quin preu? Al preu de tenir per sempre un forat ple de brossa industrial? Al preu de tenir un abocador a prop d'uns aqüífers (com és el cas de l'abocador de Tivissa). De totes maneres, diversos ajuntaments han demostrat que es poden millorar els serveis a la ciutadania sense vendre la terra, tot és qüestió de prioritats i dignitat política, però tots sabem el preu de la dignitat d'alguns polítics.

Aquests dies també hem sentit, de forma malintencionada, que Flix s'estava preparant per acollir un abocador industrial de materials perillosos i tòxics, cosa totalment falsa. És cert que durant el 2017 a Flix se li va oferir acollir aquest abocador, però alguns s'obliden d'explicar la segona part de la història: des del primer moment l'ajuntament de Flix va renunciar a acollir-lo. Però això ho diuen ara, per crear tensions entre els partits i polítics contraris a l'abocador de Riba-roja i per fer veure que el seu abocador no és tan dolent, que n'hi ha de pitjors. Caldria saber com és que Jardí i Suárez coneixen les converses privades que van tenir l’empresa TMA Grup Sánchez i l’ajuntament de Flix.

Al mateix temps que fan moure aquests arguments manipulats per l'entorn favorable a l'abocador i per alguns mitjans del territori. Diuen que la gent de fora de la Ribera d'Ebre o directament la gent de fora de Riba-roja no es pot pronunciar, ja que aquestes pronunciacions xoquen frontalment contra la independència del municipi de Riba-roja.

Aquest nou atac a la Ribera d'Ebre no és una lluita de poble o comarca, és una lluita en defensa de les Terres de l'Ebre i les comarques properes a la Ribera d'Ebre (Baix Camp, Garrigues, Priorat i Segrià). És una lluita per defensar una de les reserves de la biosfera de Catalunya, és una lluita per protegir el camí d'ampliar la reserva de la biosfera fins al nord de la Ribera d'Ebre i així aconseguir que totes les Terres de l'Ebre siguin reserva de la biosfera per la UNESCO. Per això és normal que davant d'una lluita de territori entitats i institucions de fora de la comarca es pronunciïn, igual que és normal que davant d'una lluita de país com és la lluita en contra del transvasament de l'Ebre o el Castor entitats i institucions d'arreu de Catalunya es pronunciïn i se solidaritzin amb el nostre territori.

Estaria bé que per un cop es deixessin de mentir, manipular i utilitzar arguments buits per defensar allò que no vol ningú. Si la gent no ho vol, no és perquè no rebran diners o per una qüestió electoralista, és perquè s'estimen el territori i el volen defensar davant dels continus atacs siguin dels colors que siguin. Hi ha gent en contra dins i fora de la comarca que forma part d'ERC, PDeCAT, CUP, PSC, PP i Solidaritat.

Aquest fet demostra que els càrrecs electes contraris a l'abocador no ho estem per la proximitat de les eleccions, és perquè creiem amb el territori i l'estimem.